Vas fer tard al teu temps
Vas fer tard al teu temps.
Paraules dures
que sento encara com una derrota.
Però avui ja no sé de cap combat
ni quin temps era el meu. És una pena
no ser ningú, haver-se equivocat
de tren, quedar-se sense maleta;
adormit al seirnt, passar de llarg
i ara trobar-se sense roba neta,
cansat, a un hotelot amb una sola
i mala estrella que deu ser la meva.
Presindiré de tot menys del poeta
que queda del desastre. Farem veure
que fins i tot m'he equivocat de segle:
això serà París i jo Verlaine.
- Joan Margarit -
